Txaikovski va compondre la Marxa eslava l’any 1876, i en ella podem descobrir alguns dels elements típics del llenguatge de l’autor: girs de la música popular, orquestració variada i lluminosa i un domini exquisit de la pulsació rítmica. Va ser escrita per a un concert benèfic en favor dels soldats russos que havien estat ferits quan van anar a ajudar Sèrbia en la seva guerra contra els turcs, per això conté girs de música popular tant russa com sèrvia. La següent obra que va compondre va ser el poema simfònic Francesca da Rimini inspirat en la història dels amants de Ravena que apareixen a la Divina Comèdia de Dante. La música ens transporta a l’infern per on passeja Dante, ens fa passar pels diferents cercles de l’avern fins que troba els amants i conversa amb ells, i acaba amb un famós solo de clarinet que representa la veu de Francesca lamentant no poder apropar-se al seu estimat.

Josep Prohens va néixer a Felanix el 1956 i ha estat un dels grans impulsors del estudis superiors de música a les Balears. Ha estat director del Conservatori Superior de les Illes Balears i ha destacat principalment per les seves obres per a piano. La Musica per a orquestra va ser estrenada el 1990. Segons ell mateix “l’obra sorgeix d’un so triat a l’atzar i l’objectiu era produir totes les combinacions possibles d’aquest so, utilitzant els elements que es posen al servei del compositor”.

Bartok forma part de la tripleta dels grans renovadors del llenguatge musical del segle XX, juntament amb Stravinsky i Schönberg. La seva darrera obra —que va deixar inacabada— és el Concert per a viola, una obra estrenada pel violista que li va fer l’enàrrec, William Primrose, després de quatre anys de treballar sobre els apunts manuscrits que va deixar Bartok.

David Puertas Esteve, divulgador musical