Amb l'arribada de les festes nadalenques es prodiguen a les sales de concert occidentals programes que podrien acotar-se sota l'etiqueta de clàssics populars. O el que és el mateix: obres de la música clàssica que han traspassat l'estricte marc musical que les va veure néixer per convertir-se en obres que hom ha xiulat o cantussejat alguna vegada o bé que han format part de les bandes sonores del cinema, televisió o de la publicitat. Sens dubte en aquesta popularització el Concert d’Any Nou de Viena (en alemany Neujahrskonzert) ha jugat un paper cabdal.

Siguem o no siguem melòmans, és molt possible que cada 1 de gener ens asseguem al sofà per veure per televisió el concert que hi ofereix la Filharmònica de Viena a la Sala Daurada del Musikverein. Celebrat per primera vegada el 1939, després de la Segona Guerra Mundial, el concert ha adquirit el seu caràcter actual com una tradició anual retransmesa arreu del món, que simbolitza elegància, optimisme i continuïtat cultural i on la música de la nissaga dels Strauss—especialment de Johann Strauss II— hi juga un paper més que destacat en ser els els grans representants del vals vienès, però també d'altres gèneres com les polques i les marxes D'aquesta manera la seva música està profundament associada a la imatge de Viena com a capital de la música i del refinament.

Aquest esdeveniment ha fet que la resta d'orquestres europees no s'hagin quedat amb els braços plegats i, així, l'Orquestra Simfònica Sant Cugat també prepara pels volts de Nadal un programa que sota el títol Valsos i Danses és una invitació a escoltar algunes obres musicals que formen part en l'imaginari cultural dels citats clàssics populars.

El concert s'iniciarà amb la Rapsòdia hongaresa núm 2 de Franz Liszt, una obra composta per a piano l'any 1847, però que seria orquestrada uns anys després pel mateix compositor. Amb dues parts ben diferenciades, una introducció de caràcter solemne (Lassan) i una altra de més rítmica i enèrgica (Friska) serà una obertura a un concert on no només podrem escoltar algunes de les pàgines més cèlebres dels germans Eduard i Joseph Strauss II, sinó també mostres de Leroy Anderson amb Blue bells of Scotland—tercer moviment de la seva Scottish Suite (1954) compost a partir d'una cançó popular hongaresa utilitzada, entre d'altres, per Franz Joseph Haydn en el seu trio amb piano (Hob. XXXIa: 176) — i de Pau Casals. En el cent- cinquantè aniversari del seu naixement a El Vendrell podrem escoltar la versió orquestral feta pel seu germà Enric de la sardana Sant Martí del Canigó, composta l'any 1943 durant el seu exili a Prada de Conflent i inspirada en el poema Canigó de Jacint Verdaguer.

En plenes festes de Nadal no hi podien faltar algunes Nadales en una orquestració de Salvador Brotons per completar aquest programa de Valsos i Danses.

Oriol Pérez i Treviño