Ha estat un hel·lenista de pedra picada com el solsoní Raül Garrigasait qui ha definit el patrimoni musical català com L'Atlàntida, tot fent referència a la mítica illa que va ser destruïda i engolida pel mar en un sol dia i una sola nit. L'Atlàntida ens serveix per designar aquelles realitats culturals i humanístiques que romanen en un segon terme o oblidades. El patrimoni musical del nostre país, malauradament, n'és una d'elles.

El concert que ens presenta l'Orquestra Simfònica Sant Cugat és una reivindicació en tota regla del nostre patrimoni començant per dues estrenes absolutes de dos dels nostres compositors com ho són Carles Eroles (Barcelona,1957) amb l'obra Triumphus vitae i Jordi Vilaprinyó (Barcelona,1953) amb la Sardana per a vosaltres.

També hi haurà, però, espai per a escoltar un dels concerts més singulars del catàleg de Serguei Prokófiev com ho és el seu Concert per a piano en sol menor, op. 16, estrenat pel propi compositor com a solista el 23 d’agost de 1913 a Pavlovsk. L’obra va provocar polèmica per la seva audàcia harmònica i l’escriptura avantguardista. L’incendi que va destruir la partitura orquestral original no va impedir que el concert ressorgís a París el 8 de maig de 1924, sota la batuta de Serge Koussevitzky, amb importants modificacions respecte de l’original. Amb moviments que alternen delicadesa i tempestuositat —Andantino-Allegretto, Scherzo Vivace, Intermezzo Allegro moderato i Allegro tempestoso—, l’obra reflecteix l’equilibri entre energia rítmica, textures abruptes i moments de cantabilitat refinada. Prokófiev, tot i la competència de figures russes coetànies, pensem amb Serguei Rakhmàninov (1873-1943) consolidava així una veu pianística única, percussiva, tècnicament exigent i amb capacitat expressiva profunda, que assegura la seva permanència dins la història de la música del segle XX.

Coetanis de Prokófiev, tant Eduard Toldrà com Juli Garreta i Joaquim Serra ens han llegat obres que bé mereixerien una presència més continuada a les nostres programacions. Les sardanes Empúries d'Eduard Toldrà i Puigsoliu de Joaquim Serra- orquestrada per Salvador Brotons-, així com el poema simfònic Les illes Medes de Juli Garreta seran una bona oportunitat per gaudir,en aquest dia de Sant Jordi, de com els tres compositors comparteixen un lirisme mediterrani vibrant, un color orquestral ric i una pulsació rítmica clara, que evoca paisatges i sentiments catalans amb una narrativa musical elegant i fluida, plena de frescor i delicada emotivitat.

Oriol Pérez i Treviño