Compost entre els anys 1967-1971, el Divertimento concertante per a contrabaix i orquestra de Nino Rota ens traslladarà a un altre univers: el del joc i el virtuosisme. Escrit per al gran contrabaixista Franco Petracchi (Pistoia, 1937), Nino Rota, el reconegut compositor de bandes sonores de films com El Padrino o Amarcord, reivindica un instrument sovint relegat a l’ombra com a solista. Que Rota és un compositor de gran talent, format amb mestres com Alfredo Casella (1883-1947) i Ildebrando Pizzetti (1880-1968), ho demostra fent que el contrabaix esdevingui protagonista d’un discurs viu, ple de contrastos i d’una expressivitat que oscil·la entre la ironia i el lirisme. La presència del solista Blai Gumí a ben segur n’accentuarà aquesta dimensió reveladora.

El clímax del concert arribarà amb la suite de L’ocell de foc (1919) de Ígor Stravinsky, fruit de la col·laboració amb Serge Diaghilev (1872-1929) i els seu Ballets Russos. Aquí la música esdevé mite: un relat d’arrels eslaves on el príncep Ivan s’enfronta al maligne Kasxei amb l’ajut d’una criatura lluminosa. Stravinsky articula un llenguatge nou, on el color orquestral, el ritme i la tensió dramàtica es conjuguen amb una força inèdita. La suite de 1919 condensa aquesta energia en una arquitectura precisa: de l’ombra inicial a l’explosió final, tot es projecta com un ritual de transformació.

Oriol Pérez i Treviño