Els universos de la música francesa i de la música britànica es donen la mà en el darrer programa de la temporada de l'Orquestra Simfònica Sant Cugat on podrem escoltar, tanmateix, dues de les obres més conegudes dels catàlegs dels representants francesos d'aquest concert (Ravel i Bizet), al costat de dues obres menys conegudes de dos autors emblemàtics de la música britànica: Ralph Vaughan Williams i Benjamin Britten.

Convertit en una de les obres més difoses i cèlebres de la música clàssica, el ballet Boléro (1928) de Maurice Ravel segueix deleitant al públic amb les seves melodia obsessiva i riquesa orquestral arquetípica del compositor nascut a Ziburu (Iparralde, País Basc francès). Cinquanta-tres anys abans de l'estrena de l'estrena del Boléro, l'Opera Comique de Paris havia quedat en estat de shock per l'estrena d'una òpera basada en la novel·la Carmen de Prosper Merimée (1803-1870). El seu autor, un jove de trenta-set anys de nom Georges Bizet, acabaria convertint aquesta obra en el seu testament ja que unes setmanes després de la seva estrena moriria a Bougival sense gaudir de l'èxit absolut d'una òpera que sol ocupar el primer lloc entre les òperes més representades en els nostres dies. Avui en podrem escoltar la primera de les dues suites compilades, pòstumament, pel seu amic Ernest Guiraud (1837-1892) qui, per cert, escriuria els recitatius de la mateixa òpera.

Si aquesta serà la mostra de música francesa, l'aportació de la música britànica vindrà de la mà de l'obertura de la música incidental per a The Wasps (Les vespes) d'Aristòfanes (445 a.C-385 a.C) composta per Ralph Vaughan Williams l’any 1909. Aquesta va ser escrita per a la representació del Cambridge Greek Play al Trinity College de Cambridge. Es tracta d'una de les poques mostres de Vaughan Williams en el gènere de la música incidental on mostra, però, les seves habituals característiques: combinació de tradició anglesa, melodies populars i harmonies riques, amb un estil líric, evocador i sovint inspirat en la natura i el folklore.

Abans, però, haurem pogut escoltar les Soirées Musicales Op. 9 (1937) de Benjamin Britten. Es tracta d'una de les obres més apreciades dins del catàleg de primeres obres del compositor de Lowestoft. Estructurades en forma de suite de cinc moviments compostos a partir de temes del gran operista Gioachino Rossini (1792- 1868) de qui n' agafaria temes provinents de l'òpera Guillaume Tell, a més de la seva col·lecció de Soirées musicales i del Trois choeurs religieux. Estrenades el 16 de gener de 1937 per l'Orquestra de la BBC dirigida per Joseph Lewis, l'obra ens permet gaudir del talent immens del jove Britten de qui, amb tota justícia, hem de considerar un dels més grans compositors del segle XX.

Oriol Pérez i Treviño